Una exposició singular i sorprenent. Singular perquè en ella es donen cita la pintura, el collage, l'escultura-instal·lació, el vídeo art, ia més, amb la publicació de dos magnífics llibres associats, Les temptacions de Santa Àgueda i Meditecráneo. També es concita allà una certa incursió en el territori de la literatura creativa associada a l'art, del de la documentació plàstica que suposa el concepte de catàleg i també del de la indagació bibliogràfica al voltant d'un tema central en la producció de l'artista. I sorprenent, en segon terme, perquè el vigor amb què l'artista ha junyit el seu discurs, en què cohabiten les sotanes repressores

dels capellans de l'escola, rememorades amb agressiva displicència, la seva obsessió gairebé malaltissa pel crani (que és, segons la seva concepció, «el contenidor de l'ésser»), i la utilització de pròtesis mamàries recuperades com a fonament d'unes peces a mig camí del concepte de combini rauschenbergiano i el de collage tridimensional del nostre admirat Carlos Pazos. L'exposició Meditecráneo recull el treball realitzat en els últims anys per l'artista Andreu Planas, i és d'una autèntica singularitat, tant pel que fa a plantejament com pel que ho fa a la seva formalització final.
VEURE VIDEO