andres-planas-presentacion-textos-01

La categoria del abyecte
ASUN CLAR
La mostra amb què Andrés Planas (Palma, 1957) ha tornat a l'arena expositiu palmesà després de 24 anys d'absència presenta quatre fronts aparentment diferenciats però amb un mateix nucli en comú: el abjecte (en el sentit artístic del terme). Les obres protagonitzades pels cranis, i els negres hàbits de les sèries Mediterrani...

Desconcertantment refinat
GEORGINA SAS
Durant el Barroc la calavera es va convertir en símbol de la pietat i la reflexió, en les composicions de les vanitas, servia per recordar a l'home la brevetat de la vida i la inanitat de l'humà. Salvador Dalí ja havia incidit en la temàtica de la mort, aquesta bellesa convulsa que André Breton va cridar "li beau comme" i que Damien Hirst..

Barricada de cranis
CARLOS JOVER
Què és anterior, l'ou o la gallina?, Li pregunten els nens a les escoles hegelianes. I just després d'aquesta pregunta, el món de l'escola es parteix en dos, entre els que creuen que el primer és l'ou i els que creuen que ho és la gallina. Guerres, sang, religions dispars ... tot té un origen semblant. Una disputa al voltant d'una qüestió intranscendent...

Simbologia dels somnis
JESÚS PALACIOS
Schopenhauer a El món com a voluntat i representació, diu que la fi de les arts és la representació de la Idea de la humanitat; això és, la materialització que l'artista fon davant de la seva pròpia temporalitat inicial. Concreció de la Idea com fenomenologia espacial d'un entorn de realitats. I per sobre de tot el factor humà desenvolupat en el seu estat...

Evanescent transgressió
GUDI MORAGUES
En Meditecráneo, sèrie composta 'per tres-cents collages, el crani funciona com a espai de contenció. No obstant això, Planes utilitza aquestes cavitats com contenidors de heterogènies històries en què intervenen les arrels, la paraula, l'evolució de l'ens i la seva capacitat per emmagatzemar memòries, codis i simbologies.

Poemes visuals amb pròtesis
LAURA JURADO
El seu art és el d'un inventor no només de peces, sinó d'històries. De vides dissenyades sobre un eixam de personatges que no són més que una dissecció múltiple de si mateix. El contingut d'una complexa i completa exposició amb la qual reprèn la seva carrera artística de la mà de la galeria Fran Reus. El seu títol, Meditecráneo.

Temptació protèsica amb sotana
LARA VILLAR
Avui es podrà veure la seva sèrie més recent, Pròtesis, amb el seu primer videoart; la col·lecció que dóna nom a l'exposició, Meditecráneo i una selecció de la sèrie autobiogràfica dedicada a l'educació repressora (i amb sotana) que es vivia a Espanya en els últims anys de Franco.

Identitat nua
N. JIMÉNEZ
L'artista se serveix del cos humà i dels agents que el "envaeixen" per donar forma a les peces de Meditecráneo, que es divideix en quatre parcel·les. La primera és una col·lecció de collages, que traça a partir de pàgines de revistes, i els protagonistes són calaveres, "persones sense identitat...