2000 - 2010

Amb el començament del mil · lenni, l'obra de Planas experimenta una mutació i sembla dir-nos que el que val és mostrar clar, directe, sense trampa ni cartró. Davant les obres d'aquells anys s'entén senzillament que la pintura és la pintura. Es bolca a suscitar atmosferes immaterials sublimades pel color i la llum. En què, a més, hi ha una recerca per una nova modulació espacial mitjançant monocroms i recreant espais indeterminats. Tot enrevessament en l'anàlisi de l'obra de Planas cauria en el ridícul per excés de discurs sofisticador.
Precisament pel contrari de la retòrica europea, Andrés Planas s'acosta als artistes nord-americans adscrits a l'expressionisme abstracte i tan seduïts per la llum, com per la foscor i els colors sensuals. A causa d'aquesta influència, va anar ampliant el format de la tela per suscitar en l'espectador una sensació de submersió sensorial en la imatge, a la manera de pintura arquitectònica que, lluny de continuar amb una tradició figurativa o impressionista, aconsegueix commoure l'espectador amb un pur tractament de superfícies i tensions entre l'oposició de diferents colors.