Hi ha en l'obra d'Andrés Planes mica de endimoniat, d'fantasmagòric, de macabre i surrealista que l'envolta, sense deixar de banda la mediterraneïtat del seu origen. De advocat penalista d'ofici passa ara seu retir professional convertit en artista, cosa que mai va deixar de ser "encara que fos només pintor de caps de setmana". La galeria Fran Reus de Palma el rep després de més de 20 anys sense exposar a la capital de la seva terra natal, i per a l'ocasió prepara una exposició "de les més completes" que ha fet.

Avui es podrà veure la seva sèrie més recent, Pròtesis, amb el seu primer videoart; la col·lecció que dóna nom a l'exposició, Meditecráneo i una selecció de la sèrie autobiogràfica dedicada a l'educació repressora (i amb sotana) que es vivia a Espanya en els últims anys de Franco.

Encara que tots els treballs exposats es veuen impregnats del mateix estil personal i truculent, l'artista genera tot un univers "casuístic" al voltant del implant mamari. L'esclat de la polèmica dels implants i la "perillosa" relació amb un cirurgià amic va donar com a resultat la utilització d'aquestes silicones caduques (no necessàriament industrials) que van ser portades per dones reals i que Planas ha intervingut creant una sèrie de petites instal·lacions en urnes de metacrilat. Inclouen, al costat dels elements simbòlics que donen pistes sobre la vida i personalitat de la persona portadora de la pròtesi, unes "etiquetes" que posen nom i cognoms als que l'han portat, de manera fictícia.

"És com el meu últim fill, de vegades he treballat la intervenció sabent el resultat que volia, la història ja la tenia al cap, d'altres, ha estat la història que m'ha proporcionat la inspiració", reconeix Planas. Per evitar la seva "dispersió", la sèrie ha estat recollida en un catàleg, titulat Les temptacions de Santa Àgueda, amb pròleg del seu comissari, Carlos Jover.

Al fil d'aquest univers mamari, el videoart es centra en "mostrar la realitat de la implantació i l'extirpació", d'aquestes pròtesis, amb imatges reals, que fan del resultat "un acte bastant violent", encara que "sense entrar a valorar" l'acció en si.

Menció a part mereixen la "barricada de cranis" que donen títol a la mostra. Un total de 300 peces de collage, que parteixen d'un full de revista intervinguda mitjançant fotografia o pintura, però sempre amb la caixa òssia "rematant l'obra, com a contenidor de l'ésser, perquè el que està en un segon pla és com una trajectòria vital que va tenir aquest crani ", explica. Aquesta sèrie també ve acompanyada d'un catàleg, que recull al costat de les imatges uns textos referents a la caixa òssia recopilats per Joan Rabell.

La sèrie "negra" per excel·lència és la basada en la seva infància, amb 34 peces (de 300) que reflecteixen una educació religiosa estricta i acompanyada de fetus de pell i fang cuit.