Aquests quaderns de treball d'Andrés Planes constitueixen una obra dura i forta, formalment i en continguts, d'una impecabilitat estètica innegable, però difícil de digerir i d'analitzar pels conceptes "fora de quadre" que operen subreptíciament sota la superfície. En Planas "perversió" i "provocació" van per igual a l'hora d'escenificar l'obra i gaudir del procés.

La cura i minuciositat en les seves composicions, la disposició dels models, el clar i el fosc, la tècnica, tot delata la devoció pel seu objecte. És així com l'estètic emergeix com a coartada, en una obra temàtica entorn de la vanitat, la repressió o el sexe, en la qual l'ésser humà esdevé en grotesca aparença amb macabra i impersonal cruesa.